V
I Memorial Peregrí Casanova de Biodiversitat i Biologia Evolutiva
Michael Lynch
Department of Biology, Indiana University, Bloomington, IN USA
MUTATION AND EVOLUTION
Data: Dijous 9 de desembre de 2010
Lloc: Sala Charles Darwin, Campus de Burjassot-Paterna, Universitat de València
Hora: 12.30 hores
La mutació és el combustible final de l’evolució, per bé que també contribueix als desordres genòmics deleteris i, de vegades, a l’extinció. Malgrat això, sabem relativament poc dels detalls moleculars del procés de mutació. Donarem una visió general del coneixement actual sobre les taxes i la diversitat molecular de les mutacions espontànies, incloent-hi els resultats que es deriven de la seqüenciació dels genomes de línies amb acumulació de mutacions de Saccharomyces,Caenorhabditis i Arabidopsis. Aquests resultats, i d’altres que vindran aviat, ens donaran finalment un model nul dels patrons de l’evolució molecular i genòmica. A més, discutirem alguns aspectes de l’evolució de la mateixa taxa de mutació, amb les dades que indiquen que hi ha hagut un increment substancial de la taxa de mutació (per generació) en els eucarionts si els comparem amb els procarionts, especialment en espècies pluricel·lulars. Aquesta situació pot ser el resultat d’un augment de la deriva genètica en aquests llinatges i la consegüent reducció en l’eficiència de la selecció contra la invasió d’al·lels mutadors dèbils. Un argument similar explica per què els gens dels eucarionts, especialment els d’espècies pluricel·lulars amb grandàries de població efectives petites, han adquirit trets estructurals com són ara els introns, que fan més vulnerables els seus gens a la desactivació mutacional. En resum, la visió emergent és que amb l’origen dels eucarionts hi hagué una disminució remarcable en les grandàries de població efectives, que alteraren la potència relativa de les diverses forces evolutives reorganitzant l’arquitectura genòmica i obrint camins evolutius vetats als sistemes procariòtics.
Michael Lynch és Distinguished Professor de Biologia a la Universitat d’Indiana. La seua recerca es centra en l’estudi de l’organització i evolució dels genomes i en la biologia cel·lular, la genètica i l’ecologia dels eucarionts amb una visió integrativa. Des de 2009 és membre de l’Acadèmia Nacional dels EEUU. Ha presidit societats científiques com l’Associació Americana de Genètica, la Societat per a l’Estudi de l’Evolució i la Societat de Biologia Molecular i Evolució. Amb gairebé 200 articles científics publicats és autor també de diversos llibres com The Origins of Genome Architecture (Sinauer, 2007) iEvolution and Extinction, de propera aparició en Princeton University Press.
El Memorial Peregrí Casanova és organitzat per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, amb el patrocini de la CAM, la Societat Catalana de Biologia i l’Institut d’Estudis Catalans. Els anteriors Memorials han estat:
2003 Stanley L. Miller (University of California, San Diego)
2004 David M. Hillis (University of Texas, Austin)
2007 Francisco J. Ayala (University of California-Irvine)
2008 José Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid)
2009 Rosemary i Peter Grant (Princeton University)
Peregrí Casanova i Ciurana fou catedràtic d’Anatomia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, introductor de les idees evolucionistes i organitzador de l’homenatge a Darwin al Paranimf de la Universitat en 1909.